diumenge, 1 de maig del 2016

Opinió

De set en set

Més capital polític

Molts sectors, espanyolistes o sobiranistes, van donar per bo el diagnòstic que, al 27-S, no s'havia superat la frontera del 50% d'electors favorables a la independència. Els resultats del 20-D, amb els Comuns (Podemos) com a força política més votada a Catalunya, van intensificar la idea que “a l'independentisme encara li falta base social”. Des de llavors, senyoreja una valoració: “Per fer el referèndum, el sobiranisme ha d'acumular més capital polític.”
“Acumular més capital polític”. Sona bé, com totes les promeses de felicitat (quasi) completa. Però és un diagnòstic que podria contenir unes quantes trampes democràtiques. En primer lloc, el prejudici de creure que l'exercici de sobirania democràtica d'una comunitat només es legitima si una determinada opció política és capaç de triomfar. I en segon lloc, la trampa de fer creure que el temps que exigeix aquesta “acumulació de capital polític” serà, en el marc d'un aparat d'Estat repressor, un element neutre que en cap cas postergarà les possibilitats efectives “d'acumular més capital polític”.
“Les banderes fan el vent”, escriu el poeta Iehuda Amikhai. ¿I si en realitat el referèndum d'autodeterminació fes el vent? Només la radicalitat democràtica d'un referèndum ens allunyaria de l'amenaça militar i concediria al sobiranisme un pla d'igualtat per presentar recursos i arguments reals per a la cohesió social de tants catalans, independentistes o no. La conseqüència sembla disfressada de causa. Només un referèndum pot fer que l'independentisme acumuli MÉS capital polític.






 

 El Punt Avui 30 d'abril 2016

Tribuna

Els tabús

Dins el manifest impulsat pel grup Koiné, en denunciar el procés d'implantació del castellà a Catalunya durant el franquisme, es pot llegir que el règim va fer servir per als seus propòsits de promoure l'extinció de la llengua catalana “una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonització lingüística”. Aquesta expressió fou la que va suscitar les reaccions més irades contra el manifest i no sols entre els contraris al procés de secessió i partidaris del bilingüisme sinó també entre alguns independentistes que, pel cap baix, van qualificar la iniciativa, i la frase en qüestió, de “desafortunada”.
“Si, com diu el grup Koiné, la immigració va fer de “colonitzador involuntari” probablement va ser perquè la “colonització voluntària” la va fer en bona part l'oligarquia autòctona
Com tots els plantejaments que toquen el tendre d'una societat i que provoquen confrontació, amb tota probabilitat l'associació entre dominació lingüística i immigració espanyola castellanoparlant durant la dictadura té un fons de veritat. Malgrat tot, però, no hi ha cap evidència històrica, en el sentit que no hi ha cap estudi històric científicament solvent i àmpliament documentat, que demostri que el franquisme va practicar una política conscientment colonitzadora a través de la immigració econòmica castellanoparlant amb la voluntat no sols d'eliminar la llengua sinó també la comunitat nacional catalana. I segurament no existeix aquest treball, ni tan sols el projecte de realitzar-lo des d'uns paràmetres acadèmics rigorosos (ni que sigui per desmentir la tesi de la colonització) perquè topem amb el gran tabú que ha d'acarar la Catalunya del present, a saber, que vivim en un país ocupat per la nació espanyola i que aquest fet ha generat una societat dividida essencialment en dues comunitats (tal vegada caldria sostenir que la nova immigració ha suposat l'aparició de noves comunitats a Catalunya per bé que la lluita consisteix precisament a determinar si la integració d'aquestes noves comunitats es canalitza a través de l'imaginari català o a través de l'imaginari espanyol, però ara això seria secundari).
No cal dir que un estudi d'aquesta mena sobre el suposat paper d'imposició d'una hegemonia nacional a través de la immigració andalusa, extremenya o castellana entre 1939 i mitjan anys setanta tal vegada hauria de tenir present la col·laboració activa de les elits franquistes catalanes que van optar per autodestruir la seva identitat nacional a canvi de conservar un poder econòmic en part promogut a través de l'explotació de les masses obreres procedents de les diverses parts de l'Estat. Si, com assegura el grup Koiné, la immigració va exercir el paper de “colonitzador involuntari” probablement fou perquè la “colonització voluntària” va ser perpetrada en bona part per l'oligarquia autòctona. Però totes aquestes conjectures no passen de meres intuïcions sense una genealogia del passat recent que, posats a fer insinuacions, potser ens ajudaria a entendre la realitat sociològica de l'unionisme actual vinculat o bé a la immigració espanyola no integrada o bé als cercles amb ascendents propers a la burgesia que va donar suport a Franco.
És curiós que l'únic autor que gosà endinsar-se amb una certa minuciositat en les agressions del feixisme contra la llengua i la cultura catalanes, Josep Benet a través de la seva obra L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, fos un dels màxims representants del partit que més lluità per conservar la unitat civil durant el final del règim i la Transició, el PSUC, els hereus del qual en el present tant militen en el bàndol de l'independentisme com en el bàndol de l'espanyolisme més acèrrim. Però l'estudi de Benet fou publicat en un període molt proper als fets que analitzava (la primera edició és de 1973) i no entrava a fons en la delicada qüestió dels lligams entre política d'assimilació cultural i política d'immigració.
Potser caldria que algun historiador o algun grup d'historiadors en actiu (no haurien de jugar les universitats catalanes un paper protagonista en això?) comencessin a aplegar documentació per embastar una obra que tingués per objecte acostar-se a la veritat malgrat totes les sensibilitats que es puguin ferir i el cost que pugui suposar haver de mirar directament als ulls la bèstia dels nostres temors.







divendres, 29 d’abril del 2016

Ramón Cotarelo. Opinió.


...Mírenlo bien: es demasiado. La derecha de PP y C's ha fracasado porque no ha constituido gobierno ... La izquierda, a su vez, PSOE, Podemos e IU, ha fracasado también del modo más lamentable porque no ha alcanzado ni por el forro su objetivo esencial, básico, fundamental, su razón misma de ser: echar a la derecha del gobierno.

 

....en Madrid no hay gobierno porque tampoco hay oposición ni, por tanto, posibilidad real de constituir gobierno

 

La verdadera, la auténtica oposición al gobierno de Madrid está fuera del Parlamento, en Cataluña. Y esa sí es una oposición real y contundente porque se ejerce ante cualquiera de los dos partidos dinásticos que quieren mantener el sistema turnista pero ya no pueden

 

Ese es el auténtico y único problema que hay hoy en España: Cataluña. Un problema frente al cual el arco nacionalista español (más de 72% del Congreso de los Diputados) no tiene respuesta pues carece de iniciativa y recursos; porque no sabe qué hacer. Y frente a él, todo lo demás son minucias: el intento del PP de conservar el gobierno con una mayoría que jamás conseguirá mientras la solicite el sobresueldos; el del PSOE de articular una política centrista, al estilo de UCD en alianza con C's, pero conservando la vitola de partido de la izquierda; el de Podemos de intentar un sorpasso, que pudo haber funcionado mientras el partido morado seguía prometiendo ser una izquierda nueva, distinta del comunismo del pleistoceno y de la socialdemocracia aburguesada y sometida. 

 

Llegiu més:

 


 

Vallejo Nàgera i Rajoy. Punts de vista.


La Raquel G. ens envia aquest instructiu article
 
 
Vallejo-Nágera, el Mengele de Franco, y la estirpe desigual de Rajoy
 “Esta semana se han cumplido 44 años de la muerte de uno de los ideólogos seudocientíficos del franquismo, el psiquiatra Antonio Vallejo-Nágera, que definía a la mujer un ser inferior al servicio de la maternidad…”

 
Un cop d'ull a algunes idees de Mariano Rajoy Brey sobre la igualtat entre els homes, el paper de la dona i la seva coincidència amb el pensament de l'il·lustre científic i acadèmic A. Vallejo-Nàgera.



https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Vallejo-N%C3%A1jera

 

dijous, 28 d’abril del 2016

Butlletí de l'ANC - Abril del 2016


Butlletí de l'ANC - Abril del 2016




2016-04-21

L'ANC defensa l'aplicació de la ILP contra l'emergència habitacional
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) considera que la llei 24/2015 aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya i fruit d'una Iniciativa Legislativa Popular promoguda per diverses entitats (PAH, l'APE i l'Observatori DESC) és un exemple de la màxima expressió de la sobirania dels ciutadans de Catalunya.


 

 

 

2016-04-21

L'Assemblea se solidaritza amb el poble de l'Equador i amb els catalans d'origen equatorià
L'Assemblea Nacional Catalana vol expressar el seu més sentit suport moral als prop de 50.000 ciutadanes i ciutadans equatorians i catalans d'origen equatorià que conviuen al nostre país. Així mateix, l'ANC expressa la solidaritat amb els equatorians i catalans, residents a l'Equador, que han patit directament les conseqüències del terratrèmol en terres equatorianes.


 

 

 

2016-04-17

Els socis decideixen el full de ruta i el rumb de l'ANC en la IV AGO celebrada a Manresa
L'ANC va celebrar la seva IV Assemblea General Ordinària (AGO) al Pavelló del Nou Congost de Manresa, on es van aprovar els informes de gestió, econòmic, i el pressupost per al nou any, una proposta d'increment de quotes, l'ús de la caixa d'enginyers com a entitat bancària i fer-se socis de Som Energia, així com la convocatòria d'eleccions per al pròxim 14 de maig.


 

 

 

 

2016-04-12

L'ANC s'adhereix al moviment 30/03 en suport al regidor imputat per incitació a la sedició, Joan Coma Roura
L'Assemblea Nacional Catalana s'ha adherit al moviment 30/03, en suport al regidor de Vic imputat per l'Audiència Nacional per incitació a la sedició, Joan Coma i Roura. En aquesta línia, l'ANC ja ha manifestat diverses vegades que dóna suport a tots els càrrecs electes investigats i farà front a la persecució judicial a l'expressió independentista i als drets civils més bàsics, com la llibertat d'expressió.

dimarts, 26 d’abril del 2016

Eleccions al Secretariat Nacional de l' ANC.

En compliment de l'acord pres a l'Assemblea General de l' ANC  celebrada a Manresa  el  17 d'abril de 2016,
es convoquen eleccions al Secretariat Nacional per al dia  14 de maig de 2016.

Es poden presentar com a candidats tots els membres de ple dret de l'ANC que compleixin els següents requisits:

Estar inscrit a l'ANC, com a mínim,  des del 15/05/2015.
Estar al corrent de pagament de les quotes des del 14/04/2016.
Tenir l'aval d'una Assemblea Territorial o de l'Exterior.

divendres, 22 d’abril del 2016






Demà, Sant Jordi, els gegants ens acompanyaran  fins la plaça de l'Església per girar i arreglar l'Estelada.

Sortirem de Can Carolino a tres quarts d'onze. Hi haurà música, coca i cava.

Us hi esperem.!!!